El temple parroquial

El temple parroquial d’Algaida, és un edifici d’inspiració gòtica que es va començar a edificar en el segle XVI. La façana principal, molt senzilla, s’organitza amb un parament llis només trencat per dues línies d’imposta, una rosassa i un frontó barroc, amb una imatge de pedra de la mare de Déu. A la part dreta hi ha el campanar, de planta quadrada, rematat per un templet. La porta principal està decorada amb tres arquivoltes ogivals sustentades damunt fines columnes amb capitells esculpits amb motius vegetals. A la part lateral dreta de l’edifici sobresurten els contraforts units per arcades i una sèrie de gàrgoles zoomòrfiques.

El Temple segueix l’esquema tradicional de nau única i sis capelles laterals situades entre els contraforts. La coberta és de volta de creueria. L’absis és d’estil barroc. Presenta la planta quadrada i és cobert per una volta de canó. A l’altar major hi contemplam un majestuós retaule barroc (segles XVII-XVIII) de tres cossos i cinc carrers. Entre les tretze imatges que el componen destaca una bella escultura gòtica de la Mare de Déu de la Mamella, que és la patrona dels trencadors de pedra.

Annexa a la nau principal hi trobam la capella del Roser, edificada entre els anys 1748 i 1755. És de planta hexagonal amb cinc altars al seu perímetre i coberta amb una cúpula. El retaule major, d’influència rococó, fou projectat per l’artista dominic fra Albert Borguny, fou construït entre 1758 i 1762 i és obra de l’escultor Gregori Herrera i el fuster Josep Sastre. La imatge central de la Mare de Déu del Roser (1767) és també obra del mestre Herrera. Al peus de l’altar del Roser s’hi conserva la làpida de la sepultura de mossèn Francesc Tugores, rector d’Algaida entre 1742 i 1771, que fou el principal promotor de la construcció de la capella. A l’entrada de la capella hi ha diverses taules de la infància i la passió de Jesús, procedents d’un o dos retaules desmuntats.

Al cap de la bancalada, hi trobam dos magnífics bancs de noguer amb marqueteria de fullatges.

Dins de la darrera capella de la part dreta hi podem contemplar el retaule gòtic de sant Pere i sant Pau que abans de ser restaurat (1998) estava ubicat a l’església de Castellitx. És un retaule del segle XV atribuïble a Joan Pallicer. Està estructurat en quatre carrers, als dos centrals hi ha representades les figures dels sants i als altres dos carrers, dividits en tres espais, s’hi desenvolupen escenes al·lusives a les seves vides. Als dos gablets centrals hi apareix la representació de l’Anunciació. Als peus d’aquest retaule hi ha la sepultura del jesuïta algaidí Bartomeu Pou (1727-1802), que fou biògraf de Santa Catalina Thomàs, retaule el qual fou traslladat a una de les capelles del Roser.

Les capelles del lateral esquerre (Evangeli), des del Portal major fins a l’altar, són les següents:

  • La primera, com hem explicat més amunt, i sota la tribuna, era dedicada fins fa pocs anys a santa Catalina Tomàs. Actualment conté el retaule gòtic de Sant Pere i Sant Pau, procedent de l’església de Castellitx. En el sòl hi ha el sepulcre del jesuïta P. Bartomeu Pou (1727-1802), nascut a Algaida i biògraf de la santa mallorquina. A la paret hi ha una pintura de sant Alonso Rodríguez, amb indulgències del bisbe Miquel Salvà (1853).
  • La segona capella és la del Cor de Jesús, amb dos trams de volta de creueria neogòtica i, en un tercer, una capçalera poligonal amb cinc segments, amb nervadures que arrenquen de mènsules en forma de caps d’àngel.
  • La tercera és la de Sant Josep, amb un retaule manierista, amb representacions de la Passió en els laterals, que recorden que antigament era el retaule de la Sang i, a l’àtic, una pintura de la Verge de la Mercè, amb Jaume I i Sant Pere Nolasc. A la paret lateral hi ha una representació de Santa Margalida, mentre que la clau de volta presenta relleus de sants.
  • La quarta capella de l’esquerra és la capella del Roser, beneïda el 1755, però no finalitzada fins al l788. És una capella de grans dimensions, de planta hexagonal, amb coberta de cúpula, sense llanternó i amb sis obertures. Presenta quatre altars laterals, a més del central. A les parets laterals de la zona d’ingrés veiem restes de retaules manieristes, com el que representa la Circumcisió. Les capelles de l’esquerra són les de Sant Antoni de Pàdua i del Pilar, i les de la dreta són les de Sant Miquel i de Sant Pere Regalat. El retaule major de la capella, dissenyat per Fra Albert Borguny, està presidit per una imatge de la Mare de Déu del Roser, obra atribuïda a Gaspar Oms; en un cos més alt, hi ha una pintura de Sant Josep i, a l’àtic, la Coronació de la Mare de Déu per la Trinitat.
  • La cinquena capella de l’esquerra és la del Sant Crist de la Sang, amb una pintura del Baptisme a la paret de l’esquerra.
  • La sisena capella és la de l’Assumpta, amb una imatge a la predel·la de la Dormició de la Verge, del segle XVIII.

A l’altra costat, i seguint el mateix ordre, lLes capelles de la dreta (Epístola) són les següents:

  • La primera conté un portal d’arc rebaixat que comunica amb el campanar; prop d’ella hi ha la pica baptismal, amb la data de 1671.
  • La segona és la de Immaculada Concepció, amb un retaule barroc amb la imatge del titular i Déu Pare en el cos superior.
  • La tercera és la de Sant Sebastià; presenta un retaule amb una imatge central del sant titular, amb una pintura de Sant Antoni a l’esquerra i la d’un sant bisbe a la dreta; a l’àtic, una pintura de Sant Pere; la clau de volta de la coberta mostra un escut d’Algaida.
  • El quart espai correspon al portal lateral.
  • La cinquena capella és la de Sant Antoni Abat, que mostra un retaule amb una representació de Sant Isidre a l’àtic; en els laterals hi ha quatre medallons amb representacions de sants: a la dreta, Sant Faust i Sant Llop, i a l’esquerra, Sant Erasme i un sant bisbe; a la predel·la hi ha el Nen Jesús de Praga.
  • La sisena capella és la de Sant Joan Baptista; presenta un retaule manierista, de principis del segle XVII, i la imatge del sant datada en 1856; als laterals hi ha quatre pintures que representen Santa Rita i Sant Vicent, a la dreta, i Ramon Llull i Sant Joan Evangelista, a l’esquerra; a la paret de l’esquerra hi ha una pintura de Sant Vicent de Paul; la clau de volta data de 1681, amb un escut partit amb una estrella i amb el llinatge Amengual; dalt i a l’esquerra hi ha una roda de campanetes, anomenada “és culissos”, que s’empren per repicar per les festes de Nadal i Pasqua.

Al cor hi destaca l’orgue barroc construït per Jordi Bosch cap a 1770, recentment restaurat. Clicau sobre la imatge per ampliar-ne la informació.

Si voleu saber més de la nostra església heu de visitar la pàgina web de l’Agrupació Fotogràfica d’Algaida. Les imatges d’aquesta pàgina han estat cedides per cortesia de l’Agrupació Fotogràfica d’Algaida. Des de la Parròquia els agraïm la tasca que fan en defensa i difusió del patrimoni històric i religiós de la parròquia.

Font: www.afalgaida.catwww.ajalgaida.net