Catalan English French German Italian Russian Spanish

mapa_algaidaEl nostre poble: Algaida

Algaida és un municipi situat al sud-est del Pla de Mallorca que limita al sud amb la Marina de Llucmajor, a l'oest amb el Pla de Sant Jordi, a l'est amb les terres gruixudes de Montuïri i al nord amb els municipis de la Mallorca central (Lloret, Sencelles i Sta. Eugènia) amb una extensió de 87,61 Km².

Una mica de història

Les nombroses restes arqueològiques que trobam repartides pels diversos indrets del terme ens indiquen que els primers pobladors daten de l'època prehistòrica. Així, de l'època pretalaiòtica (abans del 1400 aC) es conserven les inhumacions a coves al puig de son Reus o el jaciment del pont d'en Cabrera; i de l'època talaiòtica (1400-123 aC) les del poblat emmurallat de sa Serra-Punxuat i els talaiots de sa Casa Nova de Pina i el de son Coll, entre molts d'altres.

A l'època de dominació àrab, el territori que actualment ocupa el municipi d'Algaida estava inserit en una unitat administrativa major que s'anomenava Juz' de Muntuy que, se suposa, ocupava els actuals termes municipals d'Algaida, Campos, Llucmajor, Montuïri, Santanyí i ses Salines. La població musulmana no estava reunida en grans nuclis de població tal com els coneixem ara, sinó que s'agrupava al voltant de punts d'explotació agrícola —alqueries i rafals— situats als llocs de terres més fèrtils o propers a punts d'aigua i que, posteriorment, donaren lloc als pobles de Randa, Pina i Algaida. Els àrabs foren els constructors de tota una sèrie d'enginys hidràulics per a la captació d'aigua. En són una bona mostra els diversos pous, sínies i qanawats. Entre aquests darrers cal destacar el de son Reus de Randa que, amb 299,8 m de recorregut subterrani, és el més llarg de Mallorca.

Com a conseqüència de la conquesta catalana de 1229, les terres del municipi d'Algaida varen correspondre al rei i foren repartides entre els homes de Jaume I. Algunes zones concretes foren donades a l'infant Pere de Portugal —part de l'alqueria de Punxuat— i a l'orde del Temple —puigs de Randa i l'alqueria de Rufassa—. Immediatament després de la conquesta els nous pobladors cristians edificaren l'església de Castellitx —surt citada per primer cop l'any 1249— esdevenint, així, un dels primers temples de repoblació. Durant l'edat mitjana Castellitx degué esdevenir un indret de notable transcendència: els antics camins que comunicaven les comarques del Pla i Llevant de Mallorca hi feien via i fins al segle XV donà nom al terme administratiu que actualment coneixem com Algaida.

A finals del segle XIII la població, que fins en aquell moment havia romàs dispersa per tota la contrada, experimentà la tendència a agrupar-se en nuclis d'explotació agrícola. L'alqueria d'Algaida esdevingué la principal concentració d'habitants, i Pina i Randa, entre d'altres, en secundaris. Al segle XIV el nucli algaidí es consolidà definitivament malgrat que Castellitx continuà essent el centre religiós fins que, aproximadament l'any 1410, es produí el Trasllat de la Parròquia de Castellitx a Algaida

A finals del segle XVI la població del municipi era de 1.500 habitants. En aquests temps patí tota una època de daltabaixos que assolaren tota l'illa de Mallorca: epidèmies de pesta, períodes de fam i cicles de sequera. Malgrat aquestes vicissituds la població anà augmentant al llarg del segle XVII i del XVIII fins situar-se, ja al XX, als 4.000 habitants, xifra que representa la màxima població del terme. Al llarg d'aquests segles es bastí, en successives etapes, l'església parroquial d'Algaida.

La transformació més intensa del municipi, en tots els aspectes, es produí durant els segles XIX i XX. Fent un recorregut general pels principals esdeveniments podem destacar l'erecció de les vicaries de Pina i Randa i la fundació de l'orde de les Franciscanes Filles de la Misericòrdia a Pina (1856); la construcció de la nova església de Pina (1858); la fundació del convent de les monges Agustines de l'Empar a Algaida (1878); la fundació de la congregació de Missioners dels Sagrats Cors de Jesús i Maria a l'ermita de sant Honorat (1890); fundació de la Banda de Música d'Algaida (1892); edificació de les escoles públiques i de l'escorxador municipal, urbanització de la part alta del carrer des Cavallers i creació de la biblioteca municipal (1932); construcció de la caserna de la Guàrdia Civil, el teatre Principal i el teatre Parroquial (1935); institució del Certamen Literari de Castellitx (1968); fundació del C. E. Algaida i construcció del camp de futbol es Porrassar (1971); recuperació dels Cossiers per part de la delegació d'Algaida de l'Obra Cultural Balear (1972); creació de la revista Es Saig (1980); creació de l'emissora Titoieta Ràdio (1987); construcció del casal Pere Capellà (1995); etc

Font de les fotografies: www.afalgaida.org i del text www.ajalgaida.net