Catalan English French German Italian Russian Spanish

Sant Honorat

sant honorat Honorat havia nascut d'una família consular romana establerta a la Gàl · lia, i era molt versat en les arts liberals. Sent jove, havia renunciat a l'adoració dels ídols i havia guanyat a Crist al seu germà Venancio, a qui va inspirar igualment el menyspreu del món. Tots dos desitjaven retirar d'ell, però el seu pare els oposava constants obstacles. Finalment, es van embarcar a Marsella, portant amb si com a pare espiritual l'ermità sant Caprasio, amb rumb a Grècia, on volien viure ignorats en algun desert. Venancio va morir al poc temps, en Modón. Honorat, que havia caigut malalt també es va veure obligat a tornar a la Gàl · lia amb el seu mestre. Primer va viure com a ermità a les muntanyes properes a Fréjus. A prop de la costa hi ha dues illetes: la de Santa Margarida, que llavors es deia Lero, i una altra més petita i llunyana que dista dues llegües de Antibes, cridada llavors Lerins i actualment Sant Honorat, en honor del nostre sant que aquí es va establir. Quan se li van unir altres companys, cap a l'any 400, va fundar el famós monestir de Lérins. Alguns dels seus companys vivien en comunitat i altres com anacoretes en cel · les aïllades. Sant Honorat va calcar la major part de les seves regles de les de Sant Pacomi. Només atractiu que la descripció que fa sant Hilari d'Arles de les virtuts d'aquesta comunitat de homes de Déu, especialment de la caritat i devoció que regnaven entre ells.

Una encantadora llegenda, malauradament molt posterior, explica com Margarida, la germana de Honorat, convertida finalment del paganisme, va anar a establir a l'illa de Lero per estar prop del seu germà. Honorat va prometre, no sense certa dificultat, visitar un cop l'any, en l'època de les mimoses. Una vegada, Margarida, assetjada d'una cruel desolació d'esperit, desitjava ardentment rebre els consells del seu germà. Faltaven encara dos mesos perquè florecieran les mimoses, però Margarida es va agenollar a fer oració. Sobtadament, l'aire es va carregar d'un perfum conegut, Margarida va aixecar els ulls i va veure que al costat d'ella havia florit un arbre de mimoses. Margarida va tallar algunes flors i les va enviar al seu germà, que va comprendre al punt i va acudir fraternalment a socórrer-la. Va ser l'última vegada que es van veure, doncs Margarida va morir poc després.

Honorat, obligat a acceptar la seu episcopal d'Arles en 426, va morir allà en 429, esgotat per les austeritats i el treball apostòlic. Segons assegura el seu successor, Sant Hilari, l'estil de les seves cartes era clar i uncioso, delicat, elegant i ple de suavitat. És llàstima que s'hagin perdut els seus escrits. El cos del sant va ser traslladat a Lérins el 1931, de manera que la tomba de l'altar major de l'església que porta el seu nom a Arles, és buida.